Rocket Man (I Think It's Going to Be a Long, Long Time)

És aquest un tema que ja pel títol es podria preveure que parlaria de ciència-ficció. Com a mínim, el tema està influenciat per la cursa espacial de la època i va ser publicat només un dia més tard que una nova arribada, la cinquena, de l’home a la Lluna.

Es podria discutir si els vols espacials eren ciència-ficció a l’any 72, però és que Bernie Taupin, l’autor de la lletra, va declarar la influència d’un relat curt de Ray Bradbury, "The Rocket Man" publicat l’any 1951 quan encara volar a l’espai era ficció. El relat va ser publicat com a part del llibre “The Illustrated Man”. Tapin va explicar el 2016 que “en aquest llibre, hi havia una història anomenada The Rocket Man, que tractava de com els astronautes en el futur es convertirien en una mena de feina quotidiana. Així que vaig agafar aquesta idea i vaig tirar endavant”. La part graciosa és que Elton John es va passar la vida interpretant la cançó sense tenir-ne ni idea d’això.

La història de Bradbury tracta d'un noi jove anomenat Doug, el pare del qual és astronauta i es enviat a freqüents viatges de tres mesos a l'espai. Tot i que troba a faltar el seu pare, en Doug també anhela ser un Rocket Man. El pare s’adona que la feina li està arruïnant la vida, però l’atracció de les estrelles és massa gran: “No sabeu què és. Cada vegada que soc allà fora penso, si mai torno a la Terra em quedaré allà; no tornaré a marxar mai més. Però marxo i suposo que sempre marxaré”.

La cançó no explica una història concreta, però mostra tots aquests aspectes de els moments de solitud i la impossibilitat de compartir-ho amb la família:

• Quotidianitat de la feina: ser astronauta ja no es percep sinó com una ocupació més. La dona li fa les maletes abans de volar, no acaba d’entendre tota la ciència que hi ha darrera, de fet és la seva feina cinc dies a la setmana.

• La solitud: com passava al tema de Bowie, cal remarcar la sensació de solitud de l’astronauta: “Trobo a faltar la Terra tant. Trobo a faltar la meva dona. S’està molt sol aquí fora a l'espai i més en un viatge tan intemporal com aquest”. En el cas de Bowie era producte probablement de la ruptura amb la parella i en el cas de Taupin/John, hi ha qui fa la reflexió de que son les estrelles del rock que es veuen aïllades de la família i dels amics. A més, la certesa de que no pot ni podrà mai compartir els viatges amb la família: “Mart no és el tipus de lloc per criar els teus fills, de fet, és un infern de fred i no hi ha ningú per aixecar-los si els portessis”.

El que és segur és que quan diu “I'm gonna be high as a kite” (seré tan alt com una cometa) no volia fer cap referencia a les drogues, com molts van interpretar en el seu moment.